Project Description
LA CAPUTXETA VERMELLA Aquest conte prové d’una faula antiga que havia passat oralment de generació en generació a gran part d’Europa. El primer en recollir aquesta història i incloure-la en un volum de contes fou Perrault al 1697. Destacava per ser una llegenda cruel que servia per prevenir als infants de les trobades amb persones desconegudes. Al final tradicional el llop convidava a la caputxeta a menjar carn i sang de la seva padrina vella. Perrault el va canviar i hi va introduir una moralitat. Al 1812 els germans Grim van escriure una nova versió, que és la més coneguda, essent aquesta més innocent i amb un final feliç: la padrina salva a la seva néta sense ajuda de ningú. La figura del llenyataire la va introduir Ludwig Tieck l’any 1800 a “Vida i mort de la jove caputxeta vermella: una tragèdia”. A partir de llavors s’han fet versions de tot tipus des de pornos, gores, fantasia… passant per històries modernes. Finalment aquí teniu la nostra.
SINOPSI La mare de la caputxeta vol convertir-se en la nova Liza Minelli, i com que això li duu molta feina fa que la seva filla dugui a la padrina vella, que està malalta, una cistelleta amb tot de coses que li aniran molt bé. La casa de la padrina és a l’altra banda del bosc i haurà de passar per llocs molt especials. Pel camí la nostra protagonista es trobarà tot de personatges interessants: una tereseta penjant d’un arbre; un inventor que li donarà el líquid del sentiment somiat fet realitat d’efecte instantani; el responsable de la deixalleria; el llop-rocker que l’enredarà per arribar abans a casa de la padrina. Quan arribi a casa de la seva padrina, que és una valencianeta molt guerrera, es trobarà amb una situació increïble.
L’ESPECTACLE L’espectacle és molt dinàmic i adequat per totes les edats. És el conte tradicional mirat des d’una vessant més actual. Les cançons estan fetes expressament per l’espectacle i són sorprenents i alhora enganxoses. El vestuari respira l’aire dels contes més fantàstics i l’escenografia és il·lustrada. El sentit de l’humor sempre està present a l’obra, creant complicitat amb el públic.
FITXA TÈCNICA, ARTÍSTICA Guió i direcció: Josuè Guasch Carbonell Interpretació: Josuè Guasch Carbonell Música: Francesc Planchart Vestuari: Cesc Martí Attrezzo i màscara: M. Elena Ramis Llabrés Producció: Teatritx Necessitats: 4m x 4m. Durada: 50 minuts